El Costabona és un pic de 2.465 metres d'alçada ubicat a la comarca del Ripollès en el terme municipal de Setcases. Conegut per ser el primer 2.000 del Pirineu oriental.

Havia estat en aquesta zona anys enrera fent astrofotografia amb companys de Perpinyà, però a la banda francesa, a prop del refugi dels Forquets en la reserva natural de Prats de Molló. Va ser a l'hivern del 2015 que vaig decidir investigar una mica més la zona a la recerca de llocs per fer astronomia i vaig veure en els mapes que hi havia el refugi de Jaume Ferrer que semblava un bon lloc accesible per muntar el telescopi i passar la nit. La carretera però està tancada, no s'hi pot accedir amb cotxe i no em va semblar bona idea caminar a peu amb més de 50 Kg d'equip.

Ja que estava allà dalt, vaig veure el Costabona a prop que em va cridar molt l'atenció i vaig començar a caminar una mica cap amunt. Tot i que el cim no es veia gaire lluny, amb neu, poc preparat i sense conèixer el terreny, em va fer una mica de por continuar pujant i vaig decidir fer marxa enrera i deixar-ho per un altre dia.

Des de llavors ja no me'l vaig poder treure del cap i va ser al setembre d'aquest mateix any 2015 que, desprès de passar unes bones vacances als Alps austríacs, en bona forma física i amb una mica més d'informació sobre la ruta a seguir, vaig decidir pujar al cim.

Hem d'anar amb cotxe fins a Camprodón i després podem pujar direcció Setcases o bé direcció Espinavell com vaig fer jo, per arribar a la Collada Fonda per una pista forestal de terra accessible amb qualsevol cotxe normal. Un cop allà hi ha un petit aparcament on poder deixar el cotxe i començar la pujada a peu.

Des de la Collada Fonda fins al cim el camí no té pèrdua i és molt senzill i assequible. Solament hem d'anar seguint el filat pel bestiar, estaques amb vailets que delimiten la zona de pastura i anar pujant.

El camí comença per una zona de prats d'herba, després arribem a una zona d'arbustos i roques on el camí es desvia cap a l'esquerra direcció al Coll de Pal per poder pujar suaument per la carena fins al cim i es pot baixar pel dret en una ruta més o menys circular que és la més habitual.

Aparcat el cotxe vaig iniciar la pujada cap a les 12h i al cap de poc va aparèixer del no res una boira molt espessa amb una visibilitat d'uns escassos 4 ó 5 metres. Anava tot sol i no vaig veure ningú més pel camí excepuant algunes vaques i cavalls que estàven tranquilament pasturant. Va haver-hi un moment que vaig pensar que potser la pujada era massa arriscada però mentre no deixès de vista les estaques no hi havia perill de perdre'm.

Després de quasi un parell d'hores d'anar pujant al meu ritme, va escampar una mica la boira i una fita de pedres indicava que anava pel bon camí. En veure les creus del cim em vaig adonar que havia passat de llarg el camí que condueix cap al Coll de Pal i al cap de poc vaig arribar al cim amb la satisfacció d'haver arribat però amb el descontent de no poder gaudir de les desitjades vistes degut als núvols.

Després d'una mitja hora al cim i veient que continuava nuvolat, no em vaig atrevir a anar cap al Coll de Pal per por de no trobar el camí correcte de baixada fins al cotxe i no vaig poder fer la ruta circular inicialment prevista.

Tot i ser una ruta senzilla sense cap dificultat tècnica, no hem d'oblidar que estem al Pirineu i per sobre dels 2.000 metres en qualsevol moment pot canviar el temps i provocar una tragèdia com ja ha passat anys enrera en diverses ocasions. Possiblement la més sonada va ser la mort del jesuita Lluis Maria Chanut i dos dels seus alunmnes de l'escola del Clot que l'any 1978 es van veure sorpresos per una tempesta de neu camí del Canigó, molt a prop del Refugi de Costabona. Però també la mort de no pocs excursionistes i esquiadors experimentats atrapats per allaus de neu.

L'any següent, al juny de 2016, vaig tornar a pujar, però aquesta vegada acompanyat i en un dia força assoleiat.

Aprofitant el bon dia vàrem poder gaudir d'unes vistes espectaculars i vaig fer diverses fotos per intentar una panoràmica de 360º des del cim. No va ser fàcil agrupar les onze imatges perquè els núvols es movíen molt ràpid i es vèien tots els cosits, però finalment el programa Hugin va fer el miracle.

Després amb calma, tot i ser un absolut ignorant de la geografia de la zona, amb l'ajud de Google Earth vaig intentar identificar alguna de les muntanyes que es vèien a la panoràmica.

A l'Est s'hauria de veure el Mediterrani però a les fotos no s'acaba de veure bé. Al Sud inconfusibles els perfils del Massís del Montseny i de Montserrat. A l'Oest tot de muntanyes del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès. I al Nord l'emblemàtic Massís del Canigó lleugerament tapat per núvols alts. També identifico el Plà de les Basses ja que és un dels llocs on havia anat moltes vegades a fer astrofotografia.

---

DADES DE LA RUTA

Inici: Collada Fonda 1.906m

Final: Pic de Costabona 2.465m

Desnivell: 559m

Distància de pujada: 2,6Km

Pendent promig: 21%

Temps de pujada: 2h

Dificultat tècnica: baixa